Història local de La Seu d'Urgell
Fets històrics
Història contemporània
1791: Arribada a la Seu d'un batalló del Regiment d'Infanteria de Sòria davant el perill imminent d'ofensiva francesa a la ciutat. Es requisa l'antic col·legi dels jesuïtes, que passa a ser una caserna militar.
1793: A l'inici de la Guerra Gran, arribada dels francesos a la Cerdanya i formació de les primeres tropes fixes de defensa de la ciutat.
1794: El dia 10 d'abril les tropes franceses entren a La Seu, tot i que el dia 11 van tornar a la Cerdanya, que es va reconquerir al juliol del 1795.
1809: A causa de la Guerra del Francès i la invasió francesa de la Cerdanya, La Seu passa a ser cap del corregiment de Puigcerdà (l'espai administratiu que li corresponia a la Seu segons el Decret de Nova Planta).
1822: Les partides realistes, d'ideologia absolutista, ocupen la Seu al juliol i el 15 d'agost constitueixen la Regència d'Urgell, ubicada a la Casa del Deganat (actual Museu Diocesà). Al novembre però els absolutistes són expulsats de la ciutat.
1823: L'exèrcit absolutista de la Santa Aliança acaba amb el trienni liberal, torna a Ferran VII al tro i els absolutistes tornen a la Seu.
1827: Els frares abandonen el Convent dels Agustins i l'espai es cedeix a la Junta Municipal de Beneficència.
1833: Arribada de Mossèn Cinto Verdaguer a la Seu.
1839: La Reina Regent M. Cristina concedeix al municipi l'edifici desamortitzat dels Agustins, per fer-hi un hospital civil.
1853: Arribada a la Seu del Bisbe Josep Caixal i Estradé, consagrat Bisbe d'Urgell l'any abans.
1854: Gran epidèmia de còlera i fundació de l'Associacio de Socors Mutus de Sant Sebastià (actual Germandat de Sant Sebastià) per ajudar a combatre l'epidèmia a la ciutat.
1857: El Bisbe Caixal presenta el primer projecte de canalització del riu Segre.
1859: Arribada a la ciutat d'Anna Maria Janer, germana de la Caritat, per fer-se càrrec de l'Hospital Municipal de Beneficiència.
1860: Inici de les obres del Seminari de la Seu d'Urgell.
1869: Amb l'esclat de la Revolució liberal de La Gloriosa (1868) les monges han d'abandonar l'hospital pel gran clima d'anticlericalisme que s'hi vivia.
1874: Coincidint amb les acaballes de la Tercera Guerra Carlina, les monges tornen a la Seu.
1875: El general liberal Martínez Campos assetja la Seu, un dels últims reductes carlistes de l'estat. Entre els presoners, es trobava el Bisbe Caixal, que va acabar morint a l'exili a Roma.
1890: Arriba la primera vaca (de Suïssa) a la ciutat, fet que marcaria el inici del canvi econòmic de la ciutat, impulsat per Zulueta i la seva Cooperativa Lletera del Cadí.
1882: Es forma l'Audiència de la Seu d'Urgell, amb jurisdicció als partits judicials de La Seu, Solsona, Sort i Viella.
1893: Inici d'una gran crisi agrícola al territori causada per la gran plaga de la fil·loxera.
1894: Primera petita central elèctrica a la Seu, aprofitant el salt d'aigua del molí.
1900: El Doctor Peiró funda l'asil de Sant Josep.
1905: Arriben a la Seu els germans de La Salle, al convent de Sant Domènec.
1906: Arriba la primera carretera a la Seu, la C-1313.
1915: Josep Zulueta i Gomis funda la Cooperativa del Cadí.
1918: Inauguració de la primera central telefònica a la Seu.
1923: L'Ajuntament de la Seu encarrega a l'arquitecte Joan Bergós la redacció d'un pla d'ordenació urbana.
1925: Joaquim Viola Lafuerza funda la Cooperativa Eléctrica Urgelense. S'inaugura també el nou escorxador.
1930: Es funda a La Seu el Centre Republicà.
1931: El 15 d'abril el nou alcalde de la Seu, Enric Canturri i Ramonet, proclama la República a la ciutat.
1933: La Generalitat impulsa a la Seu l'Institut de Segon Ensenyament, conegut més tard com l'Institut Joan Brudieu.
1934: Després dels fets d'Octubre, republicans de la Seu amb Canturri al capdavant, proclamen des de l'ajuntament l'Estat Català, fet que els hi costa l'exili. La Cooperativa del Cadí entra en el sistema de producció moderna adquirint els primers aparells de pasteurització.
1936: La Seu comença a coordinar tots els comitès antifeixistes de la comarca, arran l'esclat de la Guerra Civil. Es municipalitza la Cooperativa Eléctrica i la Companyia d'Aigües.
1937: El Comitè de Milícies Antifeixistes abandona l'Ajuntament de la Seu.
1939: L'exèrcit franquista arriba a La Seu el dia 5 de febrer, provocant un exili col·lectiu d'habitants de la ciutat i la pèrdua de la democràcia.
1942: Es funda la Cooperativa del Camp. Primera biblioteca de la ciutat, la Biblioteca de la Caixa de Pensions
1943: Primera parella de Gegants de la ciutat, Abd-al-Rahman i Constança.
1955: Primera ràdio de la ciutat: Radio Juventud.
1957: S'inicia la representació del Retaule de Sant Ermengol als Claustres de la Catedral i es funda el Museu Diocesà d'Urgell.
1963: Es funda el Sindicat d'Iniciativa i Turisme de la Seu d'Urgell i comarca.
1964: S'inaugura la Palanca sobre el Segre per millorar l'abastiment d'aigües de la ciutat. Es funda el Club Cadí Kanoe-Kayak.
1965: Neix el moviment "Juventud Agraria Rural Católica", d'Acció Catòlica i de caire progressista i amb lleugers enfrontaments amb el franquisme. Començava una etapa de gran teixit associatiu a la comarca.
1968: Neix l'Agrupament Escolta Santa Maria d'Urgell i la Unió Excursionista Urgellenca.
1969: Es forma el Cine Club la Seu. Inici de l'oposició popular al franquisme a La Seu, amb l'oposició popular a la construcció del pantà dels Tres Ponts. Es funda l'A.E Sedis. S'inicia el Festival de Música Joan Brudieu.
1971: Castellciutat s'incorpora al municipi de La Seu d'Urgell. Es forma el grup comarcal d'Òmnium Cultural a l'Alt Urgell.
1975: Es forma el Grup d'Estudis Municipals. Es crea la Central hortofructícola de l'Urgellet.
1976: Es formen els Grups de l'Alt Pirineu per aconseguir la recuperació social i econòmica de les comarques de l'Alt Pirineu. Es forma també el Grup Conflent, que participa a la Marxa de la Llibertat del 7 de juliol i s'adhereix a l'Assemblea de Catalunya.
1977: El PSUC es converteix en el primer partit en tindre una seu a la Seu després del franquisme i una publicació, "Carrer Major". CDC comença a tenir afiliats a la ciutat. ERC forma una secció local i un espai al carrer de Capdevila.
1978: El PSC i UCD inauguren locals propis. Eleccions sindicals a la ciutat, en les que UGT, SOC i CCOO obtenen delegats.
1979: Naixement de l'Associació "Amics de la Sardana". Amadeu Gallart i Sort, de la candidatura "Redreçament i Progrés" es converteix en el primer alcalde de la democràcia a La Seu. S'aprova un nou pla d'ordenació urbana.
1982: Grans aiguats a la conca del riu Segre que van deixar un total de 14 víctimes mortals.
1983: El PSC guanya les segones eleccions democràtiques a la Seu i Joan Ganyet es converteix en el nou alcalde de la ciutat.
1984: TV3 s'emet per primera vegada a La Seu.
1985: Any d'inici de RàdioSeu.
1990: Es comença a construir el polígon industrial "La Seu industrial" i el Parc Olímpic del Segre. Inauguració del claustre de Lluis Racionero al Parc del Valira.
1991: Es forma el Centre d'Estudis de l'Alt Urgell.
1992: La Seu es converteix en subseu olímpica de l'especialitat de piragüisme en aigües braves dels JJ.OO de Barcelona.
1993: Neix el Grup de Diables de l'Alt Urgell.
1994: L'edifici de modernista de l'Escorxador es converteix en un equipament cultural de la ciutat.
1995: S'inaugura l'actual Biblioteca Sant Agustí.
1996: S'impulsa la creació d'una escola d'hostaleria, oberta fins l'any 2006. Inici d'una gran restauració de la Catedral d'Urgell.
1997: Es recupera el Beatus de Lièbana, robat un any abans.
1999: Inauguració de la restaurada Catedral d'Urgell.
2001: Primer any de celebració del Mercat Medieval dels Canonges.
2003: Jordi Ausàs (ERC) guanya les eleccions i esdevé el nou alcalde de la ciutat.
2005: Ot i Urgell es converteixen en la nova parella de Gegants de la Seu d'Urgell.
2008: Albert Batalla (CiU) es converteix en el nou alcalde de la ciutat.
2010: S'inaugura el nou Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell.
2011: Obre les portes l'Espai Ermengol, al carrer Major de la Seu. La Seu es proclama Ciutat Gegantera de Catalunya durant aquell any. Es beatifica a La Seu Anna Maria Janer.
2013: L'històric Ball Cerdà és escollit la "Dansa més viva dels Països Catalans".
