Seccions

Espai Lluís Vidal i Arderiu

Aquest espai és el pati de la biblioteca, que ha adoptat aquesta denominació com a homenatge pòstum a l'arquitecte que va projectar aquestes instal·lacions. S'hi realitzen diversos actes culturals municipals i de la Biblioteca.

Qui és Lluís Vidal i Arderiu

Lluís M. Vidal i Arderiu (Barcelona, 1936-2000). Obté el títol d'arquitecte l'any 1967 i obre despatx a Barcelona i Alp. La major part de les seves obres es troben al Pirineu; també a les comarques de Girona, Lleida i Barcelona. Cal destacar a La Seu d'Urgell: l'edifici i la plaça del deganat, la restauració de la cripta de la catedral de Santa Maria, la rehabilitació del campanar de Sant Just de la catedral, el pla director de la restauració de la catedral, la urbanització del sector nord del casc antic i del camí ral de Cerdanya, la rehabilitació de la caserna militar per centre cívic, la Biblioteca Sant Agustí i, a la comarca, el nou poble de Pont de Bar.

Rehabilitació de l'església per a la biblioteca comarcal

Església de Sant Agustí, La Seu d'Urgell, Alt Urgell.

«Per arribar a les solucions del projecte, vam considerar els aspectes següents: l'interès de les runes de l'església tant pel valor històric com per l'urbà, la voluntat de no reconstruir l'església per considerar que no tenia interès arquitectònic rellevant que justifiqués la forta despesa que representava la reconstrucció i el desig de conservar les runes com a testimoni del menyspreu d'una època per la conservació d'aquests béns culturals. També va condicionar la duresa del clima en aquesta zona, amb el cost elevat de condicionament dels grans espais.

Així, ens vàrem plantejar construir una biblioteca en un solar on existien unes "restes arquitectòniques" que formaven part de la història de la ciutat i que volíem conservar. Preteníem que la nova biblioteca no només respectés les restes de l'església sinó que, a més, en potenciés l'interès. Per tant, el criteri del projecte ha estat consolidar el que restava dempeus de l'antiga església sense reconstruir-la i situar, en aquest contenidor, un edifici de nova planta destinat a la biblioteca.

La fase de consolidació ha tingut com aspectes importants la consolidació dels arcs diafragmàtics i l'estabilitat de l'estructura gòtica perjudicada per l’absència de coberta.

L'edifici nou de la biblioteca forma part d'un conjunt de manera que el públic que vol entrar a la biblioteca nova ha d'entrar per un portal proper a l'absis de l'antiga església gòtica, travessar el pati descobert que abans era la nau principal i accedir al nou edifici, situat on abans hi havia el cor. Aquest pati descobert queda connectat a la trama urbana i forma la plaça nova de la biblioteca.

Aquesta plaça serveix també com a àrea de repòs i com a zona d'actes culturals a l'estiu. A més, crea un ambient de silenci i recolliment en un espai magnífic de dimensions espectaculars.

L'edifici nou, que queda amagat dins les runes de l'església, destaca, des del passeig principal de la ciutat, per un element de coberta que recorda les antigues barbacanes i, des del parc del Segre, per un tractament de façana en mur-cortina. Amb la voluntat de reforçar aquest diàleg entre el vell i el nou i de ressaltar, mitjançant les reflexions del mur-cortina interior, el valor de les restes de l'antiga arquitectura, l'edifici nou s'ordena seguint un eix diferent al de l'església.»

Extret de: Vidal i Arderiu, Lluís M. Lluís Ma Vidal i Arderiu. [Girona]: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, 2002.