Història

La Biblioteca Sant Agustí està ubicada en l'antiga església de Sant Agustí. Habitada pels monjos d'aquest ordre des de la seva construcció a finals dels segle XVI fins a la desamortització de Mendizábal a principis del segle XIX.

L'antiga església, fou construïda sobre l'anomenada «l'era de la ciutat». El 27 de gener de 1585 es posà la primera pedra. El que feia diferent a aquesta església, es que estava orientada a ponent (al revés de les altres).

Formada per una sola nau amb cinc capelles per banda. La coberta fou construïda amb embigat de fusta, suportada per quatre arcs diafragmàtics. Els contraforts quedaren incorporats als murs. L'edifici fou reformat en el segle XVIII.

El 1827 els monjos abandonaren el convent, i amb la desamortització dels bens eclesiàstics dirigida pels ministres d'hisenda liberals (especialment Mendizábal), fou cedit a la Junta Municipal de Beneficència per instal·lar-hi l'hospital. El que era l'església, fou utilitzat durant molts anys com a magatzem per al gra, i posteriorment formà part de l'hospital.

Finalment, el 1995 s'inaugurà la nova biblioteca, obra de l'arquitecte Lluís Vidal. No es va reconstruir l'edifici, sinó que es va consolidar el que restava dempeus, i es deixà les runes sense perill i ben conservades. Els arcs diafragmàtics es reconstruïren amb formigó armat. La majoria d'obertures, fetes arbitràriament, es taparen deixant el seu rastre. I la petita rosassa de l'absis fou rehabilitada. La nau principal de l'església, és un pati descobert, i on abans hi havia el cor, ara se situa el nou edifici.